Ir a la versión castellana
BENVINGUT A AQUESTA CASA
Pàgina preparada per a
una resolució de 1024 x 768
la d'en Miquel Sunyol
¿I si parléssim de Déu i de les seves coses?
coses (23K) coses (23K)
1 Cor 2,11
Per a veure el text grec Uns consells del segle XIV
per "visitar" aquesta casa
¿PESSEBRES
SENSE LEGIONARIS ROMANS?
Vaig veure un pessebre, ben maco per cert, i donades les seves dimensions, proporcionals a les d'un pis de l'antic sindicat, prou complert.

Però em va estranyar no trobar una figura: la d'un legionari romà.

La meva estranyesa ha pujat de to quan, en fer una recerca -no certament exhaustiva- per Internet, he vist que era una figura difícil de trobar.

Ni a Olot, ni a la Fira de Santa Llúcia. Menys mal que La Parada d'en Carles m'ha donat un cert consol.

Doncs, ¿quin sentit pot tenir un pessebre sense un legionari romà? Qui no posa un legionari en el pessebre, ¿ha fet una lectura comprensiva dels dos primers capítols de l'Evangeli de Lluc? Sense un legionari romà, ¿a què ve l'anunci angèlic: "A la ciutat de David us ha nascut un salvador"?
LES RAONS PER POSAR
LEGIONARIS ROMANS EN EL PESSEBRE

(segons els evangelis de Mateu i Lluc)
Nuevo tema

COM SALVAR L'ESGLÉSIA
DEL "FORA DE L'ESGLÉSIA NO HI HA SALVACIÓ"?

L'intent d'en Bernard Sesboüe

El que el jesuïta francès Bernard Sesboüe ha fet amb una fórmula conciliar del segle XVI, d'altres ho poden fer amb altres fórmules conciliars de segles anteriors. A la recerca d'un nou "consens" que substitueixi a l'aconseguit a Nicea (segle IV) i Calcedònia (segle V).
I si encara no ho has llegit...

L'AVENTURA DELS CAPELLANS OBRERS

En el XXV aniversari de la mort d'en Francesc Vinyes Sabaté

Moria de matinada, anant a la fàbrica, al creuar la carretera. Ara, passats 25 anys, amigues i amics ens hem tornat a reunir per recórrer junt una vida que encara té sentit. Aquesta fou la meva participació en l'acte.

Possiblement, quan va néixer Jesús, el fill de Maria, segons l'expressió de l'evangeli de Marc (6,3), la gent del poble -ja sabem com és la gent- xiuxiuejaven, tot mirant compassivament Josep, el nom d'un legionari romà. Un filòsof pagà del segle II, Cels, recollia aquests rumors i posava un nom: "Pantera". El gran Origenes es va veure obligat a intervenir.

JESÚS, UN FILL IL·LEGÍTIM?

JOSEP, PATRÓ DELS...
(un fragment de Robertson Davies)

DEMANAR A DÉU, TÉ SENTIT?
Carta a Andrés Torres Queiruga

Intentant millorar les nostres formulacions litúrgiques d'acord al que actualment anem creient

L'AMISTAT AMB DÉU, ÉS POSSIBLE?
Una pregunta antiga encara actual

Reprenent una tema ja tractat a partir d'una lectura d'un llibre sobre santa Teresa de Jesús

Ja podeu llegir:

NO CALIA ESPERAR A CONSTANTÍ
El missatge de Jesús ja fou "traït" en els escrits del Nou Testament
En diàleg amb José M. Vigil sobre alguns aspectes (no tots) del capítol 11 (Aspectos eclesiológicos del pluralismo religioso) del seu llibre teología del pluralismo religioso, publicat per Ediciones El Almendro.
El sermó d'Anton de Montesinos
El Quart Diumenge d'Advent s'accomplia el V Centenari d'aquest "Grito de La Española", tal com el va definir Gustavo Gutiérrez. És bo que el tornem a recordar en la presentació que vaig fer ja fa anys
PER QUÈ ARRUPE NO US VA CONTESTAR?
Punt final de "Els jesuïtes de Missió Obrera entre dos generals"
Com homenatge merescut a un grup "selecte" de jesuïtes de Catalunya que, no sent de Missió Obrera, van saber fer una anàlisi igualment radical de la situació i de la significació que tindria una visita d'Arrupe a Franco
LA TRINITAT CRISTIANA
Misteri o ignorància? O una simple "doctrina"?
Ja fa anys invitava a fer-nos aquesta pregunta i donava un principi de resposta amb textos de Raimon Panikkar i Eugen Drewermann. Ara ens ajuda la lectura de Jesus, symbol of God d'en Roger Haight.
El Document Q.
¿Un evangeli no-cristià dintre dels evangelis canònics de Mateu i Lluc?
Reconèixer el Document Q com un "evangeli", amb la seva integritat, continuïtat i teologia pròpia, ¿ens portarà a canviar la nostra visió dels orígens del cristianisme?
La impossible "autocorrecció" d'en José Antonio Pagola
Comentaris a un paràgraf d'en Pagola: ¿És el més urgent avui dia "centrarnos con más verdad y más fidelidad en la persona de Jesucristo y en su proyecto del Reino de Dios"? ¿És possible?
L'Antic Testament parla de Jesús de Natzaret?
Un sermó (ampliat) sobre les lectures litúrgiques del IV Diumenge d'Advent (Is 7, 10-17; Rm 1, 1-7; Mt 1, 18-25)
Una "caricatura" pot ser per a nosaltres "Paraula de Déu"?
Un sermó sobre la paràbola del Fariseu i el Publicà (Lc 18, 9-14)
"Veritablement", però no "únicament"
Un resum d'un capítol (La unicitat de Jesús) d'un llibre (Jesús i els altres noms) d'en Paul Knitter. (La publicació d'aquest resum no significa el meu acord total amb l'exposició de l'autor)
El Déu d'Antígona... El Déu de Jesús...
Ja fa temps que vaig dient que el Déu de Jesús ja no pot ser el nostre Déu. Agraeixo a Joxe Arregui les reflexions que ens va proposar en els Exercicis de Lamiarrita 2010
Tot recordant José María Díez-Alegría
Compartint opinions sobre el Regne de Déu. Com és que el tema del Regne de Déu desapareix ja en el Nou Testament?
Consciència i ètica. El compromís ètic de Jesús
La meva ponència a les IV Jornades d'Estiu 2010 d'Església Plural
El tercer dia ja es van barallar
Les diverses opcions (retorn a Galilea / quedar-se a Jerusalem) que prenen els seguidors de Jesús després de la seva mort es posen com si vinguessin del mateix Jesús. Amb alguna reflexió actual.
El terreny de l'historiador / El terreny del bisbe
¿Un "problema" de principis del segle passat?
A propòsit de l'aproximació històrica d'en Juan Antonio Pagola. Una relectura de textos de l'abbé Alfred Loisy. Veure també CARTA A DOMINGO MELERO
L'error del Déu encarnat
Confondre una "personificació" amb una "hipòstasi"
L'error que va possibilitar la teoria de l'encarnació. Resum d'unes pàgines del llibre Jesus, symbol of God d'en Roger Haight
La metàfora del Déu encarnat
14 tesis (extretes) d'en John Hick
Cada cop són més els creients en Crist que treballen a la recerca d'un nou "consens" que substitueixi a l'assolit en els concilis de Nicea (325) i Calcedònia (451). Faig aquí l'aportació del meu granet de sal.
Jesús, el deixeble
Per què es va voler amagar que Jesús hagués estat deixeble de Joan, el Baptista?
¿Es por parlar del Regne de Déu
sense parlar dels romans?
Una reflexió sobre el tema del Regne de Déu ajudats per la lectura de Los mitos políticos d'en Manuel García-Pelayo
I un diàleg amb Pope Godoy
Misteri i miracle de Nadal
Un text (ja superat?) d'en Karl Barth
Una lectura apropiada per a aquests dies nadalencs seguida d'un diàleg amb Xavier Melloni sobre Teologia del pluralisme religiós
El "pluralisme" de la comunitat de Jerusalem
Una reflexió sobre Ac 4, 32-35
Al seguir anant al Temple, acceptaven que els altres grups jueus que també anaven al Temple i al seu culte sacrificial, eren objecte igualment de les benediccions de Yahvé
La paràbola dels talents
Al qui no té, li prendran fins allò que li queda
Sense voler donar cap explicació de la paràbola dels talents, dono algunes pistes perquè cadascú pugui donar-se'n una explicació
Déu us ha portat a coll
A vegades les traduccions bíbliques, que poden dependre d'una lletra grega, poden donar-nos diverses imatges de Déu.
En homenatge a la germana vedruna Àngels Soques
La "novetat" de Lamiarrita 2008
Un diàleg inter-religiós pot ajudar-nos a creuar la frontera religiosa i fer camí envers una interpretació no-religiosa dels conceptes bíblics
LA PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG
¿Era realment un "fill pròdig"?
La capacitat creadora de l'evangelista "Lluc" és indiscutible: és realment un autor. No està, doncs, fora de lloc preguntar-nos com la coneguda paràbola del "fill pròdig" fou explicada per Jesús i quina és la part que debem agrair a l'evangelista. ¿Va parlar Jesús d'un jove de vida dissoluta, penedit i perdonat pel seu pare o d'un jove camperol obligat a emigrar a la ciutat?
Trossejar la Paraula de Déu?
Esmicolar-la?
Una reflexió sobre les lectures bíbliques de les litúrgies dominicals per acabar dient el mateix que ja deia l'any 1523 en Thomas Müntzer a la seva "Ordenació i raó de la litúrgia alemanya d'Allstedt"
FERNANDO HOYOS: Un jesuïta a la guerrilla
En el XXV aniversari de la seva mort/desaparició
El religiós internacionalista viguès FERNANDO HOYOS va acabar prenent les armes contra la dictadura que va ofegar Guatemala durant dues dècades. Allà va deixar la vida. Aquests darrers mesos diversos mitjans de comunicació de Galicia s'han fet ressó del XXV aniversari de la mort d'aquest jesuïta que, havent anat a Guatemala com "missioner", va acabar integrant-se en el ejército guerrillero de los pobres
¿Beneí l'església parelles del mateix sexe?
Les   adelfopoiesis   dels ritual grecs
Aquestes benediccions, que ja eren conegudes dels "savis" dedicats a temes de la litúrgia de l'església oriental, foren donades a conèixer per John Boswell al públic occidental l'any 1994. Què beneien? Una relació eròtica entre dues persones del mateix sexe? O una simple relació per a assegurar la transmissió de l'herència?
Carta oberta a Miquel Delibes
Després de la lectura de el hereje
La novel·la fusiona en una sola jornada els dos autos de fe celebrats a Valladolid l'any 1559. En el primer d'ells, el del 21 de maig, presidia una jesuïta, Joana d'Àustria, regenta d'Espanya
Les diverses eucaristies
Una catequesi eucarística
L'existència de diverses maneres de celebrar "eucaristies" en els primers anys posteriors a la mort de Jesús, ens condueix a pensar que el "darrer sopar" dels nostres menjadors és una representació més d'allò que les pintures rupestres de les coves prehistòriques ja ens volien dir
Lluís M. Xirinacs
El senador més votat?
En Pep Ricart ens va explicar com havia anat l'eucaristia de comiat celebrada a Santa Maria del Mar. Una petita imprecisió va donar peu a una intervenció meva... Manllevo a Jaume Botey aquestes paraules: "Lamento extraordinàriament la seva pèrdua. Cap país hauria de poder deixar passar desapercebuts personatges així. Catalunya, país tan petit, menys que cap. Des d'aquesta petita nota li dóno el meu petit homenatge."
Mantenir les distàncies
entre Jesús i els evangelis
Necessitat de seleccionar, dintre del pluralisme evangèlic ofert pel Nou Testament, la nostra personal "foto" de Jesús
Una reflexió en diàleg amb José Godoy, "el Pope", a partir dels Exercicis de Lamiarrita 2006
Judes, un traïdor?
Qui va entregar Jesús?
Una "relectura" de l'evangeli de Marc a partir de la teologia de Pau
Les presses de Pau
per a estar a Jerusalem la diada de la Pentecosta
Una hipòtesi que ens ajuda a explicar el fet
que Lluc posés el dia de la Pentecosta com el "moment fundacional" de l'església
Quines conseqüències es poden treure de l'encarnació
si aquesta no es va donar "realísticament"?
Quina relació pot haver-hi entre el "misteri de l'encarnació" i l'opció pels pobres?
O amb un coneixement més profund de Déu?
Inmersos en afirmacions
Una reflexió personal quan els Exercicis Espirituals Lamiarrita 2005 s'anaven acabant...
Alliberem Joan, el Baptista,
de les masmorres cristianes
Joan, el profeta del Jordà, anomenat el Baptista, ¿va dir alguna cosa sobre Jesús de Natzaret?
Quines polítiques enfront de l'imperi?
"Taula rodona" amb la participació d'en Jeremies d'Anatot, del rabbí Jeshoua ben Josef de Natzaret, i d'en Saule de Tars.
Com pot donar-nos aquest
la seva carn per menjar?

L'Eucaristia, un ritual de l'Edat de Pedra?
Un sermó a la festa del Corpus Christi
Jo també ja m'he jubilat!
Carta al P. Pedro Arrupe
El difícil equilibri dels jesuïtes "capellans-obrers" dintre de la Companyia de Jesús
Un sermó per a la Nit de Nadal
¿Una lectura política de les narracions evangèliques de la infància de Jesús? ¿És possible? ¿És l'única correcta?
Textos de Karl Rahner: Experiències d'un teòleg
Les nostres afirmacions sobre Déu
Quin és el "cor" del missatge cristià?
Experiències evocades per en Karl Rahner en l'homenatge que l'Acadèmia Catòlica de Fribourg li reté el 12 de febrer de 1984 en ocasió del seu 80 aniversari.
¿Quelcom d'històric a la resurrecció de Jesús?
Una reflexió a partir del llenguatge de la "resurrecció" en l'antic món mediterrani
¿I quins "papers" tenien en el segle XVI
els espanyols que van anar a Amèrica?
La doctrina d'en Francisco de Vitoria
Fragment de la seva Relección sobre los Indios pronunciada a la Universitat de Salamanca a principis de l'any 1539
Servir o imitar
¿Servir en riquesa o imitar en pobresa?
La imitació de Jesús o la tanda de penaltys
Un passeig pels Exercicis Espirituals de sant Ignasi acompanyats d'en Juan Luis Segundo
Text íntegre de les cartes del Provincial dels dominics de Castella als seus frares de Santo Domingo (1512)
Després dels sermons de Fray Antonio de Montesinos, anomenats per Gustavo Gutiérrez "El grito de la Española"
¿La primera condemna eclesiàstica a la Teologia de l'Alliberament?
La Paraula de Déu. Paraula viva? o paraula morta?
Un dels reptes -avui dia- de la "vida religiosa" és trobar el lloc des d'on dir la "Paraula de Déu"
És un sermó a la celebració dels seixanta anys de vida consagrada d'una religiosa de Jesús i Maria
Clara d'Assís, fou enganyada per sant Francesc?
Esbòs de la participació de les dones en els moviments religiosos dels segles XII-XIII després d'una lectura de Vida de San Francisco de Raoul Manselli
És una carta de sor Clara, escrita pels volts de 1250, a la germana Núria, rebuda pels volts de 2003
¿I si Jesús no va fer una "opció pel celibat"?
A partir d'una advertència d'en Raymon E. Brown, una reflexió sobre el celibat a la vida religiosa "per causa del Regne de Déu"
És una carta a José Luis Sicre, després dels Exercicis de Lamiarrita
Monaquisme i evangeli,
¿són dues dinàmiques compatibles?
Abans de Jesús ja hi havia un monacat, amb la seva dinàmica i els seus valors. El monacat cristià ¿ha perdut valors propis del "moviment de Jesús"?
És un sermó a la celebració dels 50 anys de vida consagrada en un Institut secular

Nota afegida sobre Pedro Valdo (Si l'obres i vols tornar aquí, tanca-la manualment)


franco1.gif (9K)

MAIG 1970

ELS JESUÏTES
DE LA MISSIÓ OBRERA
ENTRE DOS GENERALS

pedro1.jpg

Un estudi de les reaccions que es van produir
en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera
al saber que el P. Arrupe
-en el seu viatge a Espanya del maig del 70-
faria una visita a Franco

Veure índex general


Del temps...

Una catequesi nadalenca

(9 capítols)

I una lectura
d'en Eugen Drewermann

Sempre una nit...


Podeu demanar "en paper"
La Catequesi Nadalenca

Per a tots els amants del paper i de la tinta i per a regalar-la a qui encara estigui en el segle XX



Per què
quan els uns maten
és una acció terrorista
i
quan els altres maten
és un operatiu militar?

pakistà (7K)
A la frontera pakistaní
amb l'Afganistan

Què fa
el Consell de Seguretat?
i les anomenades
"democracies"
amb els seus
"estats de dret"?



CONVOCATÒRIA MUNDIAL
The global call

global_call1 (13K)
A accions no-violentes de resistència civil
per acabar amb l'ocupació militar de l'Iraq

global_call3 (13K)

Comunicat del Comitè

Declaració de la pau
La web en anglès        En castellà

Fer camí
cap a la pau
i no només
a una pacificació

presoak (64K)

I la resolució 242 de l'ONU?

del 22 de novembre de 1967

La voleu recordar?

"Retirada de las fuerzas armadas israelíes de territorios que ocuparon durante el reciente conflicto"

És delicte ésser anti-monàrquic?

I si un és anti-monàrquic,

serà un delicte manifestar-lo?

I si treballem per la desaparició total d'aquesta institució

serà un delicte?

crema_girona (133K)
Seguiu les darreres informacions
www.alertasolidaria.org

Guatemala torna a demanar
la solidaritat internacional


Millores a la temàtica de "Teologia Índia":
Reunions i Trobades
Ponències i altres documents
IV Encuentro Ecuménico de Teología India
Bibliografia
Les cartes del Provincial dels dominics de Castella als seus frares de Santo Domingo després dels sermons de Fray Antonio de Montesinos (1512)
I he afegit (març 2006)
Paulo Suess se refiere al IV Encuentro de Ikua Sati...
Mensaje de Juan Urañavi Yeroqui enviado posteriormente a los organizadores del IV Encuentro de Ikua Sati
Bibliografía sobre el IV Encuentro de Ikua Sati
El darrer tema, dintre de la "Teologia Índia", el de la revelació, encara està pendent de continuació


Visiteu
la seva pàgina

Ja ens tornarem a veure!!
 
 

Última actualització: 
25 gener 2012
 Oi que em diràs alguna cosa?
sscu@tinet.cat
 
Gràcies per la teva visita.

BENVINGUT A AQUESTA CASA...

És com si haguessis vingut a casa meva, al carrer 24 del barri tarragoní de Bonavista. 
Parlaríem, entre altres temes, de coses teològiques i espirituals, i també a vegades sortirien coses de jesuïtes. I no sempre hi estaríem d'acord, però no em negaràs que són reflexions i afirmacions que molts cristians, d'aquí i de més lluny, anem fent (i molts més ho pensen, però no gosen o no ho poden dir).

Aquest sóc jo...

Foto made by Manolo Fortuny


...en Miquel Sunyol

 

Tinc una foto en què encara he sortit més millorat. Me l'ha va fer ja fa temps, i no sé com ni quan, en Lawrence Durrell. 
Quartet d'Alexandria
Justine
Si més endavant ha arribat a comprendre'm, deu haver descobert que per a tots aquells que sentim profundament i que tenim consciència de l'intricat laberint del pensament humà només hi ha una resposta: una tendresa irònica i el silenci.


Recordeu:
  • Que és com si haguessis vingut a casa meva... i dinaríem plegats... i parlaríem, entre altres temes, de coses teològiques i espirituals, i també a vegades sortirien coses de jesuïtes. I no sempre hi estaríem d'acord...
  • Que el dinar "virtual" es pot convertir en real. Només cal que ens hi posem d'acord...
  • Quan trobeu un signe com aquest Remena, nena, remena..., remeneu una mica el ratolí per sobre, i sempre sortirà una petita explicació
  • Que, sentint-ho molt, veureu millor las pàgines amb el Internet Explorer (1024 x 768)
  • i la meva política lingüística: no retradueixo al català els textos, l'original dels quals no tinc, i als quals només he pogut accedir en la seva traducció castellana
  • Que recomano fer una lectura seguida del tema. Un cop feta la lectura seguida, podríem ja aventurar-nos (seguint els nostres interessos personals) pels diversos "trencalls", però potser que no els vulguis fer tots el mateix dia.

Seguiràs visitant el piset...

CONSELLS DE LECTURA

Els consells que l'autor -un anglès del segle XIV que ha quedat en l'anonimat- de the cloud of unknowing (El núvol del no-saber) donava als seus possibles lectors poden servir també per qui estigui a punt de ficar-s'hi a "casa meva"

En el nom del Pare,
del Fill
i de l'Esperit Sant.

Per això et prego i t'exhorto, en virtut de la caritat, que si algú el llegeix o l'escriu -o en parla, o bé saps que es llegeix, s'escriu o se'n parla-, l'exhortis tal com jo t'exhorto perquè ho faci sense pressa, a poc a poc. Car tal vegada pot haver-hi un tema al començament o al mig que no s'expliqui del tot bé, però que s'expliqui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si hom considera un tema sol, sense tenir ben en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment pot caure en l'error i, per tal d'evitar-ho, et prego per caritat que obris tal com et dic.

No em preocupa gens si aquest llibre no el veuen mai els xerraires, insolents, aduladors, moralistes, xafarders, murmuradors, maliciosos, i tota mena d'aprofitats. La meva intenció no ha estat mai d'adreçar-me a ells. Per això m'agradaria que no s'hi fiquessin, ni ells ni cap de les persones, doctes o indoctes, amb ganes de tafanajar.

AQUEST LLIBRE NO HA DE SER LLEGIT SI NO ÉS PER L'ÀNIMA CRIDADA A LA CONTEMPLACIÓ I DISPOSADA A POSAR EN PRÀCTICA ELS CONSELLS QUE S'Hl DONEN

Si penses que aquesta forma d'obrar no s'avé amb el teu caràcter, pots deixar-la i, després de ben aconsellar-te, en pots seguir una altra. I llavors et demano que em disculpis, perquè la meva veritable intenció en escriure aquest llibre era d'ajudar-te d'acord amb la meva simple manera de veure les coses. Per aixó, torna'l a llegir dues o tres vegades. Com més vegades el llegeixis, millor l'entendràs, ja que potser alguna sentència difícil d'entendre a la primera lectura l'entendràs a la segona.

Em sembla difícil d'entendre que una ànima disposada a convertir-se en contemplativa no llegeixi aquest llibre sense veure-hi una afinitat amb la seva preocupació. Aleshores, si creus que et fa bé, dóna gràcies a Déu, i prega per mi, per l'amor de Déu.

Fes-ho, doncs, així. I et demano que no deixis que ningú el llegeixi, llevat que sàpigues segur que li pugui ser beneficiós, tal com et deia en el próleg del llibre en parlar de qui s'havia de dedicar a la contemplació i en quin moment ho havia de fer. Et prego que insisteixis en el fet que aquell qui el llegeixi ho faci sense pressa, a poc a poc, ja que tal vegada pot haver-hi un tema al començament o a la meitat que no s'expliqui del tot bé, però que ho sigui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si es considera un tema sol, sense tenir en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment es pot caure en l'error, i a fi d'evitar-ho et prego que obris tal com et dic. Si creus que et cal més informació sobre algun punt en particular, digues-me quin és i què en penses tu mateix. I faré el que pugui per aclarir-ho.


Extractat de

Anònim anglès del segle XIV
el núvol del no-saber
Clàssics del cristianisme
Edicions Proa

Seguiràs visitant el piset...

Dunstan Ramsay, protestant presbiterià, que aprofita les seves vacances per a investigar vides de sants i santes, conversa amb el jesuïta espanyol, Ignacio Blazón, del grup dels "bolandistes", especialitzats en "històries de sants"

-San José, por ejemplo… ¿de qué es el santo patrón, Ramsai?

-De los carpinteros, los moribundos, la familia, las parejas casadas y las personas que buscan casa -respondí yo.

-Sí, y en Nápoles también es patrón de los confiteros, no me pregunte por qué. Pero, ¿sólo es patrón de eso? Venga, piénselo un poco. ¿Qué hizo famoso a José?

-¿Ser el padre terrenal de Cristo?

-¡Ajajá, encantador chico protestante! José es el cornudo más famoso de la historia de la humanidad. ¿No usurpó Dios la función de José al fecundar a su mujer por una oreja, según se dice? ¿No es cierto que algunos seminaristas canallas se siguen refiriendo al sine qua non de la mujer como aurícula, oreja? ¿Y no es verdad que a José se lo conoce en toda Italia como Tío Pepe y es invocado por los esposos preocupados? San José oye más oraciones sobre cuernos que sobre búsquedas inmobiliarias y confitería, se lo aseguro. De hecho, en la hagiografía subterránea de la que prometí hablarle, se rumorea que la propia Virgen, que nació de Joaquín y Ana mediante la intervención personal de Dios, fue hija divina además de divina compañera. Difícilmente podrían mejorar esta historia los griegos, ¿no le parece? Y una leyenda popular afirma que los padres de María eran muy ricos, lo cual contradice el respeto de la Iglesia por la pobreza, pero es útil para alentar el respeto general por el dinero. ¿Y conoce el escándalo por el que es necesario mantener apartadas las estatuas de María y de San Juan…?

Robertson Davies
El quinto en discordia
Pag. 228
Ed. Libros de Asteroide

Seguiràs llegint el text...