Ir a la versión castellana
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec?
Si no el veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Versió per a imprimir


La metàfora del Déu encarnat

14 tesis (extretes) d'en John Hick

John Hick

L'any 1977 es va publicar a Anglaterra the mith of the god incarnate (El mite del Déu encarnat), un conjunt d'articles de diversos autors de l'església anglicana (teòlegs, exegetes, especialistes en Nou Testament).

La principal tesi del llibre (que Jesús no havia ensenyat mai que ell fos el Déu encarnat i que aquesta idea havia estat una invenció de l'església) no era res nou: ja era una cosa coneguda i acceptada en els cercles cristians de la investigació teològica i bíblica. El que era nou era l'acceptació pública d'aquesta tesi per diversos membres importants del "stablishment" de l'església anglicana. I era també una novetat la reivindicació de que la doctrina de l'encarnació demanava una discussió pública.

Va seguir, no sols a les revistes especialitzades sinó també a la premsa, un fort debat que arrossegà a uns i altres, a detractors i defensors, a utilitzar tots els instruments literaris d'un bon atac i d'una bona defensa. La veritat és que no es va arribar a la Gran Bretanya a superar el que catorze anys abans havia passat amb la publicació de honest to god (Sincer envers Déu) del bisbe John A.T. Robinson.

En els principis d'aquesta web (maig 1999) vaig publicar un requadre amb unes quantes afirmacions. Algú el va anomenar com un "requadre provocatiu". Al llarg d'aquests anys algunes d'aquelles afirmacions han anat rebent una explicació més serena. Avui, aquestes tesis manllevades a John Hick -que reflecteixen prou bé els meus plantejaments actuals- segueixen donant raó i explicació a algunes d'aquelles afirmacions meves.

Aquestes tesis no abarquen tot el llibre d'en John Hick. Si voleu veure la sinopsi que ell mateix en fa...

Setze anys més tard, l'any 1993, ja sense amargor i amb les aigües ja calmades, John Hick, teòleg presbiterià de Birmimghan, que havia estat l'editor del llibre de 1977, retorna a estudiar el tema en el seu llibre the metaphor of god incarnate. christology in a pluralistic age.

D'aquest llibre, publicat en versió castellana (la metáfora del dios encarnado. cristología en una época pluralista) per l'editorial Abya-Yala (Quito - Ecuador) l'any 2004, extraiem les següents tesis.

Comprar el llibre a Abya-Yala

1

Els nostres conceptes sobre Déu són construccions humanes.

La teologia és creació humana: és el producte d'homes i dones devots -gairebé sempre han estat homes-, alguns dels quals eren grans intel·lectuals i pensadors -d'altres no ho eren tant-, que estaven -com tot el món- tant capacitats com limitats per pressuposts i pels recursos cognitius d'un temps i lloc determinats.

2

Jesús mateix no va ensenyar que ell fos Déu encarnat i aquesta important idea és invenció de l'Església.

El Jesús històric no va reivindicar per a si l'atribut de la divinitat (una cosa que sí que va succeir amb el pensament cristià posterior) i és extremadament improbable que Jesús s'hagués concebut com un ésser eternament preexistent, encarnat com un ésser humà. Jesús no va tenir la pretensió de ser el Déu encarnat.

3

Ha de ser rebutjada la idea d'encarnació que implica
  • que Jesús personalment preexisteix al seu naixement a la terra en alguna forma divina, o quasi divina.
  • una total interacció del diví i humà en Crist.
  • que Jesús ha estat i serà l’única encarnació i que està en una categoria distinta de qualsevol forma de revelació (exclusiva i final).

4



El llenguatge de la filiació divina tenia un ús difós al món antic: el concepte de divinitat estava definit de manera molt menys clara que ara, i les condicions per al seu ús eren marcades per exigències molt menors.

Pot presumir-se amb seguretat, que si el medi en el qual la teologia cristiana es va desenvolupar hagués estat hebreu i no grec, ella no hauria produït una doctrina de l'encarnació tal com aquesta és tradicionalment compresa.

5



En el Concili de Nicea (325), convocat per Constantí l'Església, per primera vegada, va adoptar oficialment, de la cultura grega, el concepte no bíblic d’“ousía” (ouvsi,a) declarant que Jesús, com el Déu Fill encarnat, era “homoousios toi patri” (ovmoou,sion tw/| patri,), de la mateixa substància que el Pare.

Més tard, el Concili de Calcedònia (451), merament va afirmar que Jesús era "veritablement Déu" (Qeo.n avlhqw/j) i "veritablement home" (kai. a;nqrwpon avlhqw/j)", sense tractar de dir com és possible semblant paradoxa.

La fórmula posa davant de nosaltres un "misteri", però no un misteri diví, sinó un misteri que ha estat creat per un grup d'éssers humans reunits a Calcedònia.

6

Tots els intents per tractar de donar-li un sentit intel·ligible a la idea del Déu-home van fallar.

Fins ara cap concepte literal de l'encarnació divina no ha demostrat ser viable. Totes les temptatives d'explicar la fórmula dogmàtica s'han revelat com a religiosament inacceptables. La voluntat de trobar sentit tant sí com no a la idea de l'encarnació divina porta a un embolic de conseqüències inadmissibles, amb implicacions inacceptables.

7



Junt amb el fet que la doctrina de l'encarnació no va ser ensenyada per Jesús, i el fet que mai no ha estat formulada d'una manera viable, es deu afegir el reconeixement que està inevitablement exposada a ser utilitzada abusivament a causa de la naturalesa humana caiguda.

Antisemitisme, explotació colonial, patriarcat occidental, superioritat cristiana davant d'altres religions s'han validat apel·lant a la doctrina de l'encarnació.

8



El reclamar implícitament o explícitament per part del cristianisme una superioritat única com a focus central de l'activitat salvadora de Déu sobre la terra, ha arribat a ser quelcom cada vegada menys creïble en el context de la consciència mundial del nostre temps.

Ja no pot ser un dogma a priori que Jesús és el punt suprem de contacte entre Déu i la humanitat.

9



Qüestionar la idea de Jesús com encarnació literal de Déu implica també qüestionar la idea de Déu com la de literalment tres persones en una (la doctrina de la Trinitat es deriva de la doctrina de l’encarnació).

Si Jesús va ser Déu a la terra, també ha d'haver estat Déu al cel, de manera que la teologia cristiana requeria almenys en aquest sentit una doble divinitat. Quan l'Esperit Sant, no diferenciat al principi de l'esperit de Jesús, va ser afegit com una hypostasis diferent, la doble divinitat es va convertir en trinitat.

10



Ens hem d'encaminar cap a una recomprensió de l'activitat de Déu en la vida de Jesús que sigui compatible amb la nova percepció del cristianisme com un camí de salvació entre els altres.

L’alternativa és una fe cristiana que prengui Jesús com el nostre suprem (però no necessàriament únic) guia espiritual, com el nostre líder personal i comú, exemple i mestre, però no com literalment Déu, i que vegi el cristianisme com un conjunt autèntic de salvació/alliberament, entre d'altres, que no s'oposa sinó que interactua de mútues maneres creatives amb els altres grans camins.

11



El "pluralisme" reconeix la validesa de la fe que es dóna en totes les grans religions, com a autèntics camins de salvació/alliberament, independents de la creu de Crist.

Totes les grans figures religioses han “encarnat” en diferents maneres l'ideal humà de la vida viscuda de cara a la Realitat última.

12

Fins ara el discerniment humà pot dir que les grans tradicions religioses semblen ser contexts de salvació/alliberament més o menys en el mateix grau.

Dins de les grans tradicions es du a terme, i més o menys en la mateixa extensió, la transformació salvífica de la vida humana, individual, corporal, que va del destructiu egocentrisme cap a una nova orientació centrada en la Realitat divina.

13



La idea de l'encarnació, com a metàfora religiosa o mite, comunica alguna cosa de capital importància sobre Jesús, una cosa que forma les bases que distingeixen l'experiència cristiana i la seva fe.

La metáfora original l'encarnació [Jesús estava tan obert a la presència de Déu que "encarnava" un amor que reflectia l'amor diví] pot expressar la resposta distintivament cristiana a Jesús com mitjancer de la presència salvadora de Déu, formant part d'un discurs idiosincràtic familiar de la comunitat, però que no ha de ser transformada en un dogma metafísic que suposadament hauria de contenir una veritat objectiva i universal.

14

El cristianisme és una més d'entre una gran quantitat de percepcions diferents del diví i Jesús era un gran profeta humà i servent de Déu.

Una fe cristiana no tradicional pot ser veritablement senzilla i alhora profunda: creure que hi ha una Realitat última transcendent que és la font i el suport de tot; que aquesta Realitat és bondadosa en relació amb la vida humana; que la presència universal d'aquesta Realitat és reflectida ("encarnada"), humanament parlant, en la vida dels grans líders espirituals del món; i que entre aquests trobem que Jesús és la nostra principal revelació del Real i el nostre guia principal per viure.

John Hick ha mort el 9 de febrer de 2012, després de rebre el 18 de gener un homenatge amb ocasió dels seus noranta anys.

De Servicios Koinonia copio:

Acabem de rebre la notícia de la mort de John Hick, un dels màxims exponents de la teologia del pluralisme religiós en la seva versió pluralista.
Amb ocasió de la seva pasqua volem fer públic -sigui aquesta la nostra primera novetat- el seu article "La no absoluticidad del cristianismo", inèdit en castellà, que forma part del llibre col·lectiu The Myth of Christian Uniquenes (El mite de la unicitat cristiana), encara no traduit al castellà. Es tracta d'un text emblemàtic, que l'autor va presentar a l'anomenada "Cumbre Pluralista" que va donar origen al llibre. Trobareu el text a la RELaT, nº 422. (Llegir el text).

Podeu visitar la seva pàgina oficial (www.johnhick.org.uk), i una presentació de les seves obres, o la pàgina de wikipedia sobre ell.

Koinonia ja ha publicat anteriorment un text seu sobre "La metàfora del Déu encarnat" (en la RELaT 305, també en portuguès), una selecció d'una de les seves obres mçes famoses, el seu llibre del mateix títol, traduït per la col·lecció Tiempo axial, disponible a les editorials Abyayala (Quito), Claret (Barcelona) i Cálamo (Saragossa)

També podeu llegir sobre la mateixa temàtica:

L'error del Déu encarnat
Més sobre l'error del Déu encarnat: Jesús i l'Esperit
Més i més sobre l'error del Déu encarnat: Jesús i la Saviesa
La Trinitat ¿misteri o ignorància?
La Trinitat ¿misteri o ignorància? ¿O una simple doctrina?
Jesús de Nazaret, és la divinitat encarnada?
Jesús, l'única solució?
"Trampes" en el diàleg inter-religiós?
I què dir després de la Declaració Dominus Iesus d'en Ratzinger?
La "Notificació" de la Congregació per la Doctrina de la Fe
I després de la "rendició" d'en Jacques Dupuis? (La Carta a mi Antonio)
Declaració del General dels Jesuïtes, Peter Hans Kolvenbach
L'opinió d'un jesuïta belga (correu particular)
Una crítica a Jacques Dupuis a la qual m'hi apunto
Les presses de Pau per a estar a Jerusalem el dia de la Pentecosta
Misteri i miracle de Nadal
El "pluralisme" de la comunitat de Jerusalem. Una reflexió sobre Ac 4, 32-35
La veritat dels mites. Salvem els nostres mites
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
24 maig 2009
Ültima actualització: 12 febrer 2015
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Temes sobre diàleg inter-religiós

La pròpia sinopsi de John Hick:

  1. That Jesus himself did not teach what was to become the orthodox Christrian understanding of him
  2. ...que en realidad Jesús mismo nunca enseñó esto que después se convertiría en la doctrina oficial sobre él

  3. That the dogma of Jesus'two natures, one human and the other divine, has proved to be incapable of being explicated in any satisfactory way
  4. ...que ha quedado demostrado que es imposible explicar satisfactoriamente el dogma de las dos naturalezas de Jesús, una humana y otra divina

  5. That historically the traditional dogma has been used to justify great human evils
  6. ...que este tradicioanl dogma ha sido utilizado históricamente para justificar grandes males humanos

  7. That the idea of divine incarnation is better understood as metaphorical than as literal (Jesus embodied, or incarnated, the ideal of human life lived in faithful response to God, so that God was able to act through him, and he accordingly embodied a love which is a human reflection of the divine love)
  8. ...que la idea de la encarnación de Dios se entiende mejor de un modo metafórico, no literal (o sea, Jesús corporificó, o encarnó el ideal de lo que es una vida humana vivida en respuesta creyente a Dios, de forma que Dios pudo actuar a través de él y que Jesús, de esta manera, dio cuerpo a un amor que es una respuesta humana al amor de Dios)

  9. That we can rightly take Jesus, so undestood, as our Lord, the one who has made God real to us and whose life and teachings challenge us to live in God'presence
  10. ...que perfectamente podemos tener a Jesús -así entendido- como nuestro Señor, aquel que ha hecho a Dios real para nosotros, y cuya vida y enseñanzas nos desafían a vivir en la presencia de Dios

  11. That a non-traditional Christianity based upon this understanding of Jesus can see itself as one among sa number of different human responses to the ultimate transcendent Reality that we call God, and can better serve the development of world community and world peace than a Christianity which continues to see itself as the locus of final revelation and purveyor of the only salvation possible for all human beings
  12. ...que un cristianismo no tradicional basado en esta nueva comprensión de Jesús puede verse a sí mismo como una más entre otras diferentes respuestas humanas a la Realidad última que llamamos Dios, y puede servir al desarrollo de la comunidad mundial y la paz del mundo mejor que un cristianismo que continúa mirándose a sí mismo como el lugar de la revelación final y el proveedor de la única salvación posible para todos los seres humanos.

torna2 (1K)