| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader
Si no el tens, doble click... |
 |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... | |
Com un "dany col·lateral" del Vaticà II, del qual encara celebrem els 50 anys (Hans Kung diu que el més apropiat seria una "missa de funeral"), els tarragonins ens hem quedat sense una patrona en el cel que vetlli per nosaltres. D'aquí que els Jocs del Mediterrani estiguin en perill...
El Concili va instituir -amb bon criteri- una comissió que fes neteja del santoral de l'església romana i aquesta comissió va decidir que "Santa Tecla" no era més que l'heroïna d'una novel·la de la literatura cristiana del segle II (Els Fets de Pau i Tecla).
Ja fa uns anys, el 2009, el pregó (eclesial d'informació i opinió) ens ho feia saber amb dos articles d'en Valentí Fàbrega (juliol 2009 i setembre 2011) i aviat alguns (millor, algunes), entre elles Sefa Amell, cercaven les raons d'aquest nou "martiri" de la jove verge d'Iconi, companya de viatge de sant Pau, una dona que evangelitzava i batejava.
 |
juliol 2009 | |
| setembre 2011 |  |
|
Sefa Amell |
||
El Concili ens "ha matat" a Santa Tecla, cosa que en el seu temps ni el foc ni les feres aconseguiren, pero no ha pogut cremar el llibre de la nostra "santa", que resta com un viu testimoni de la vida eclesial del segle II, a on les dones evangelitzaven i batejaven, pràctica que ja alguns discutien.
Si en vols un exemple...
TERTUL·LIÀ
I jo em pregunto: el nostre Sr. Arquebisbe, amb les seves solemnes pregàries a la catedral el 23 de setembre, ¿a quina santa ens encomana?
I digui el que digui RomaJO VAIG FER UN SERMÓ A SANTA TECLA |
I si en vols saber més...SANTA TECLA EN L'ITINERARIUM
|
La teòloga Anne Jensen va preguntarLA RESPOSTA DEL VATICÀ |
Un cop més, el pregó (en el número corresponent al 15 de setembre de 2013) publica un nou article d'en Valentí Fàbrega
En aquest nou article intenta "fer ressaltar breument la rellevància de la santa amb vista al futur immediat de l'Església" i l'acaba pregant a la santa, la "que en vida va trencar motllos decisius", que ens ajudi "des del cel, d'on la cúria vaticana la vol foragitar, a trencar el motllo que ofega avui la seva església".
A Tarragona, passades les festes de Santa Tecla, la gent reprenia el seu quefer quotidià sorpresa per la notícia, amagada durant anys, del desnonament celestial de la seva patrona
mes diari del 25/09/2013
Portada, pàg. 2-3 i editorial a la 18
El dia següent, el mateix rotatiu (més tarragona) expressava la reacció de la ciutadania amb paraules de l'alcalde que durant anys, a la processó, havia anat darrera el braç de vés a saber qui.
mes diari del 26/09/2013
Portada, pàg. 2-3 i editorial a la 18
I tot això arran de la publicació, en el mateix diari, d'un article meu
La darrera frase de l'article no va agradar al Sr. Arquebisbe, Jaume Pujol Balcells, el qual -en un altre diari de la ciutat (diari de tarragona)- va intervenir en el debat:
Va existir santa Tecla? La resposta, per part meva, és un SÍ ben clar
Però, va ser una figura individual, una dona del segle I, contemporània de sant Pau?
O una figura col·lectiva (un col·lectiu de dones) del segle II?
I aquesta figura, avui dia, encara perdura a l'església.
I aquesta, i no altra, és la raó principal del seu "desnonament celestial".
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 20 NOVEMBRE 2012 Última actualització: 26 novembre 2013 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016) Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Tertul·lià, de voltants de l'any 200, en el seu llibre Sobre el baptisme (De baptismo):
Tanmateix l'atreviment de la dona que va usurpar el dret d'ensenyar, arrabassarà també el dret de batejar? [...] I si algunes defensen els Fets, mal anomenats de Pau, i l'exemple de Tecla, per justificar el dret de la dona a ensenyar i a batejar, cal que sàpiguen que el prevere que a l'Àsia va escriure aquesta obra, com si fos de Pau, va acabar convicte i confés d'haver-ho fet per amor a l'Apòstol i va perdre la seva dignitat. Com pot semblar inclòs en la fe que Pau donés a la dona el poder d'ensenyar i de batejar, ell que mai no va permetre a les esposes que preguntessin en la comunitat eclesial? Digué: que callin, i preguntin els seus marits a casa seva! (I Corintis 14, 34-35)." (De Baptismo, 17, 4-5).
