|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
EN RECORD D'EN IGNASI SALVAT
 JUTGEU I SEREU JUTJATS
Aquesta seria la "torna" de la saviesa popular transmesa per l'Evangeli Q: "No jutgeu i no sereu jutjats" (Lc 6, 37; Mt 7,1).
I això fou el que li va passar a l'Ignasi Salvat, durant molts anys jutge del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona: un dia, ja fa molts anys, fou cridat a la presència d'un jutge civil per un "presunto delito de propaganda ilegal". Nadal de 1970. El grup de capellans (diocesans, escolapis, jesuïtes) de les "parròquies obreres" d'Egara i Can Anglada (Terrassa) signen una carta col·lectiva A LA OPINIÓN PÚBLICA DE LA IGLESIA. Les dos últimes signatures, per ordre alfabètic, eren les de l'Ignasi (aleshores professor a Sant Cugat i que els caps de setmana anava a col·laborar a la parròquia d'Egara) i la meva (alumne de quart de teologia i que, ja capellà, també hi anava els caps de setmana). No sé si a l'Ignasi li va passar el mateix que a mi: que ningú em va demanar permís per posar el meu nom. Però m'hagués sentit ofès si s'haguessin oblidat de mi. Tots dos vam ser citats el mateix dia pel jutge del Tribunal de Orden Público. No recordo ara quines eren les consignes rebudes per a donar les nostres respostes. Recordo que, tornant a Sant Cugat en moto (¿una Vespa? ¿una Lambretta?) l'Ignasi anava repetint darrera meu: Hem estat jutjats com els apòstols |
 |
L'AMISTAT AMB DÉU, ÉS POSSIBLE? Una pregunta antiga encara actual | ||
| Reprenent una tema ja tractat a partir d'una lectura d'un llibre sobre santa Teresa de Jesús | ||||
| I si encara no ho has llegit... | NO CALIA ESPERAR A CONSTANTÍ
En diàleg amb José M. Vigil sobre alguns aspectes (no tots) del capítol 11 (Aspectos eclesiológicos del pluralismo religioso) del seu llibre teología del pluralismo religioso, publicat per Ediciones El Almendro. |
|||
|
recuperació de la memòria històrica) escrita al jubilar-me al 2005) a un grup "selecte" de jesuïtes de Catalunya, entre ells l'Ignasi Salvat, que l'any 1970 van tenir el coratge de la llibertat) |
PER QUÈ ARRUPE NO US VA CONTESTAR?
Com homenatge merescut a un grup "selecte" de jesuïtes de Catalunya que, no sent de Missió Obrera, van saber fer una anàlisi igualment radical de la situació i de la significació que tindria una visita d'Arrupe a Franco |
|||
LA TRINITAT CRISTIANA
Ja fa anys invitava a fer-nos aquesta pregunta i donava un principi de resposta amb textos de Raimon Panikkar i Eugen Drewermann. Ara ens ajuda la lectura de Jesus, symbol of God d'en Roger Haight |
||||
|
Ja podeu llegir:
L'Eucaristia, un ritual de l'Edat de Pedra? Nota afegida sobre Pedro Valdo (Si l'obres i vols tornar aquí, tanca-la manualment) |
Del temps... Una catequesi nadalenca
(9 capítols)
Sempre una nit...
Per què
Què fa
CONVOCATÒRIA MUNDIAL
Fer camí
I la resolució 242 de l'ONU? És delicte ésser anti-monàrquic? serà un delicte manifestar-lo? serà un delicte? Guatemala torna a demanar
|
||||||||||
|
|||||||||||
Ja ens
tornarem a veure!!
|
19 octubre 2011 |
Oi que em diràs alguna
cosa?
 |
Gràcies per la teva visita. |
| BENVINGUT
A AQUESTA CASA...
És com si haguessis
vingut a casa meva, al carrer 24 del barri tarragoní de Bonavista.
|
Aquest
sóc jo...
...en
Miquel Sunyol
|
| Tinc una foto en què encara he
sortit més millorat. Me l'ha va fer ja fa temps, i no sé
com ni quan, en Lawrence Durrell.
Quartet d'Alexandria
Justine |
Si més endavant ha arribat a comprendre'm, deu haver descobert que per a tots aquells que sentim profundament i que tenim consciència de l'intricat laberint del pensament humà només hi ha una resposta: una tendresa irònica i el silenci. |
Recordeu:
|
Els consells que l'autor -un anglès del segle XIV que ha quedat en l'anonimat- de the cloud of unknowing (El núvol del no-saber) donava als seus possibles lectors poden servir també per qui estigui a punt de ficar-s'hi a "casa meva"
En el nom del Pare,
del Fill
i de l'Esperit Sant.
Per això et prego i t'exhorto, en virtut de la caritat, que si algú el llegeix o l'escriu -o en parla, o bé saps que es llegeix, s'escriu o se'n parla-, l'exhortis tal com jo t'exhorto perquè ho faci sense pressa, a poc a poc. Car tal vegada pot haver-hi un tema al començament o al mig que no s'expliqui del tot bé, però que s'expliqui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si hom considera un tema sol, sense tenir ben en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment pot caure en l'error i, per tal d'evitar-ho, et prego per caritat que obris tal com et dic.
No em preocupa gens si aquest llibre no el veuen mai els xerraires, insolents, aduladors, moralistes, xafarders, murmuradors, maliciosos, i tota mena d'aprofitats. La meva intenció no ha estat mai d'adreçar-me a ells. Per això m'agradaria que no s'hi fiquessin, ni ells ni cap de les persones, doctes o indoctes, amb ganes de tafanajar.
AQUEST LLIBRE NO HA DE SER LLEGIT SI NO ÉS PER L'ÀNIMA CRIDADA A LA CONTEMPLACIÓ I DISPOSADA A POSAR EN PRÀCTICA ELS CONSELLS QUE S'Hl DONEN
Si penses que aquesta forma d'obrar no s'avé amb el teu caràcter, pots deixar-la i, després de ben aconsellar-te, en pots seguir una altra. I llavors et demano que em disculpis, perquè la meva veritable intenció en escriure aquest llibre era d'ajudar-te d'acord amb la meva simple manera de veure les coses. Per aixó, torna'l a llegir dues o tres vegades. Com més vegades el llegeixis, millor l'entendràs, ja que potser alguna sentència difícil d'entendre a la primera lectura l'entendràs a la segona.
Em sembla difícil d'entendre que una ànima disposada a convertir-se en contemplativa no llegeixi aquest llibre sense veure-hi una afinitat amb la seva preocupació. Aleshores, si creus que et fa bé, dóna gràcies a Déu, i prega per mi, per l'amor de Déu.
Fes-ho, doncs, així. I et demano que no deixis que ningú el llegeixi, llevat que sàpigues segur que li pugui ser beneficiós, tal com et deia en el próleg del llibre en parlar de qui s'havia de dedicar a la contemplació i en quin moment ho havia de fer. Et prego que insisteixis en el fet que aquell qui el llegeixi ho faci sense pressa, a poc a poc, ja que tal vegada pot haver-hi un tema al començament o a la meitat que no s'expliqui del tot bé, però que ho sigui immediatament després o a la fi del llibre. Per això, si es considera un tema sol, sense tenir en compte la seva connexió amb els altres, fàcilment es pot caure en l'error, i a fi d'evitar-ho et prego que obris tal com et dic. Si creus que et cal més informació sobre algun punt en particular, digues-me quin és i què en penses tu mateix. I faré el que pugui per aclarir-ho.
Anònim anglès del segle XIV
el núvol del no-saber
Clàssics del cristianisme
Edicions Proa
,
remeneu una mica el ratolí per sobre, i sempre sortirà una
petita explicació